Josep Lluis Almiñana i Perez-Alcon

Nascut l'any 1948, va escomençar a practicar la espeleologia l'any 1972 enquadrat a les files de l'Equip de Recerques Espeleológiques de l'Associació Excursionista de Reus.
Ja de bon principi, es va veure atret per les cavitats de desenvolupament vertical tot estrenant-se en avencs propers com  l'Avenc del Plá (a Pratdip), La Torre de Fontaubella i força mes per passar a zones com el Garraf a l'Avenc de La Ferla o La Sibinota. O també a l'Ordal com L'Esquerra, Esquirols, Arcada Gran i d'altres.
L'any 1976, va accedir al cos docent del departament técnic de la Escola Catalana d'Espeleologia amb la titulació de monitor per accedir dos anys després a la d'Instructor fins arribar a ser director del departament.
Tot aixó alternant multiples sortides espeleológiques a multiples cavitats entre les que es podrien destacar:  " La Tete Sauvage" a la Pierre de Saint Martin, Solencio de Bastaras,  Sistema d'Alba, T1-Sta. Elena, Mortero de Astrana, Sumidero de Celagua, Garma Ciega, Sima Procelosa (o Sima Tejes),  Morterón del Hoyo Salzoso, BU 56(Illaminako Ateak), etc. etc. mentres desenvolupava la seva tasca docent al Departament Técnic de la Escola Catalana.
Tanmateix i al llarg d'aquests anys ha efectuat diverses tasques de prospecció per las comarques tarragonines així com a l'alt Maestrat. Tanmateix i, juntament amb companys de l'Espeleoclub de Tortosa, varen realitzar les tasques de profundizatcio i millor coneixement de l'Avenc dels Mamelons (Mola de Cati- Mont caro) i la exploració de La Gouffre d'Audiette, a la zona de les Gorges de Kackaouetta (Pirineu Vasc-francés).
Un dels pioners en les exploracions de la Cova Urbana de Tarragona, va formarse en espeleo-busseig per tal de poder endinsar-se al llac de la Sala Rivemar i localitzar les galeries que sospitem encara ens esperen. Com a conseqüencia, va assolir la titulació de bussejador de tres estrelles de FEDAS (Bussejador de 1ª de la generalitat) aixi con diverses titulacions mes de busseig esportiu.
Ostenta també la titulació oficial d'Instructor d'Espeleologia de la Generalitat i les de CIATE en espeleologia, descens de barrancs i pas de sifons (espeleo-busseig).
La seva singladura ha fet que hagi conegut l'evolució de les tecniques de progressió en espeleologia. Va escomençar amb l'Electron fins a arribar als sistemes sols corda mes actuals tot passant per técniques força imaginatives de desobstrucció.
En la actualitat, força mes decantat pel busseig segueix en les taques d'exploració de la Cova Urbana i en alguna altra fita com les de la Cova de la Font Major de La Espluga de Francolí.
  El 1983, junt a altres 5 espeleólegs de l'abans esmentat E. P. E. de Reus, va fundar l'actual S. I. E. T. del qual va ser el primer president. cárreg que va exercir quasi deu anys. En l'actualitat, forma part de la junta directiva com a sots-president primer.

José Luis Almiñana Pérez-Alcón, aunque parezca mentira es él entrando en la boca de la Crisis. Vieja gloria de la espeleología a nivel nacional, fundador del Club, primero de sus Presidentes y actualmente Vicepresidente 1º del SIET. Esta introducción es provisional a la espera de que tenga a bien derramar sobrenosotros su gracia y enriquecernos con su propia presentación.-

Gran valor de nuestro club, por veterano, deportista y amigo, José Luís Almiñana Pérez-Alcón, a quien enla foto podemos ver en la cova urbana con el Presidente de laFederación Catalana de Espeleología, el señor Hilari Moreno. Almiñana es el miembro más veterano del club y que próximamente espero pueda contar con un espacio destacado en esta publicación.

En la siguiente fotografía aparece en un posado con nuestro buen amigo mascaro, que grandes tipos los dos, Almiñana y Mascaro...

Jose, Fernando, Almiñana, Pradillo, Alberto y Angel, en la Crisis dispuestos a pasar revista...

En la siguiente fotografía aparecen antes de entrar en la Crisis Jose ciate, nuestro admirado y ejemplo para las nuevas generaciones Almiñana, y Alberto. Es que lo miró y se quedó así, el pobre ... No es peloteo: es un gran tipo, lástima que nació maño...

REFLEXIONS, per Josep Lluis Almiñana Pérez-Alcón,

     Benvolguts companys:
Sempre es motiu de satisfacció fer un pas endavant en la evolució de qualsevol entitat i, particularment en tot allò que aporta fluïdesa  tan en les relacions entre els membres d’aquesta així com, en tot el que permeti obrir cap a l’exterior totes aquelles activitats que formen el dia a dia de la seva raó de ser. Es per això que he vist amb alegria la definitiva pagina web de la que tan mancats estàvem.
Crec que es molt just felicitar i agrair al seu promotor en “Jose” per les primeres fites que va marcar en aquest camp i, com no! A les persones que han fet possible aquesta quasi definitiva.
Tot i això, seria ridícul disposar d’aquesta eina tan important i no aprofitar-la degudament deixant-la sense contingut, buida. Es per això que us encoratjo a tots (em poso el primer) a fer un esforç per tal de col·laborar al màxim en omplir-la de temes que puguin interessar-nos  tan al club com també a totes aquelles persones alienes al mateix però que senten interès per l’espeleologia i pels esports de natura en general.
Tot i això, crec imprescindible que aquest esforç vagi també adreçat a aconseguir una pàgina  en la que el català tingui una presencia regularitzada i sistemàtica. Vivim en una societat bilingüe i es per això que, al igual que altres webs de les moltes que es troben a la xarxa estem en l’obligació de satisfer les inquietuds idiomàtiques de qualsevol ciutadà de l’estat que entri a les nostres pagines.
Crec que es imprescindible que adoptem la formula de que el visitant, pugui triar l’idioma en que vol llegir-nos. Si mes no, en tot el que es refereix als missatges institucionals del club, en comunicacions, en notificacions d’activitats, etc. Tanmateix, penso que, las col·laboracions de membres del club haurien de publicar-se també en les dues llengües. Una altra cosa, son els escrits de gent aliena al club la traducció dels quals podria generar errors i pot ser treure de context involuntàriament qualsevol frase.
Els que em coneixeu, sabeu que soc “anti” de molt poques coses i que també soc “pro” de moltissimes coses. Es per això que, lluny de oposar-me a una web expressada en castellá, no mes demano que es faci la seva replica en català. Amb tot, no faig mes que “reclamar” un dret que crec que m’assisteix per molts motius. Com a Ciutadà de Catalunya, com a membre del club, com a soci fundador i com a primer president que va tenir la nostra entitat.
Pot ser la majoria pensareu que això, es mes feina, mes lentitud, etc., etc. i possiblement tingueu molta raó però.....  pel be d’una normalització total i absoluta crec que hem de caminar cap aquí sumant, mai restant. Hi ha algun motiu mes que no se us escaparà i que connecta amb les relacions de la nostra entitat amb les diferents institucions (Federació, Ajuntament, Generalitat, etc.) i amb els ajuts que podem obtenir d’elles. Crec que son aspectes en els que hem de ser força acurats i actuar com cal. Es a dir normalitzant l’ús del català  desig d’altra banda, d’una part importantíssima de la població d’aquest país.
No mes afegir una cosa. Jo, no vaig poder estudiar la meva llengua en el seu moment, per la qual cosa, i al ser autodidacta, cometo molts errors i faltes d’ortografia (tot i que procuro aprendre). Aquest escrit (que crec força correcte), està fet ajudant-me d’una de les moltes eines que es troben avui dia a Internet. Com veieu, poques excuses hi ha per no poder fer això que us demano
Per ara, res mes. Us prometo que en les properes setmanes, intentaré col.laborar modestament en aquesta pàgina. Tan sols intentaré vessar la meva experiència en el mon espeleològic des d’una perspectiva social i també esportiva ja que, per fortuna, des d’el punt de vista tècnic poca o gairebé cap cosa us puc ensenyar a la majoria.
Una abraçada.
J.Ll.Almiñana